Noooo! No és que a la Montse li hagin fotut el pel, sinó que l'altre de la foto és el Benjamí! Aquest any ella no ha pogut venir així que m'he buscat un nou company d'aventures. De nou el Marroc serà el teló de fons, però aquesta vegada només pedalarem pel sector més meridional de l'Anti-Atles, fregant les portes del Sàhara. Paisatges feréstecs de roca despullada, pobles encimbellats amb caràcter defensiu, mestissatge de pobladors fruit de l'antic trànsit de les caravanes de camells, que sobreviuen en un entorn hostil per a nosaltres, però que un temps havia estat una cruïlla de camins i un punt de trobada de cultures. Acompanyeu-nos per aquesta terra de transició entre els confins de les muntanyes del sud del Marroc i un mar de sorra infinit que se les vol engolir.



Cap al Marroc falta gent!!
Aquesta vegada disposàvem de pocs dies, durant el mes de desembre, així que buscàvem un indret proper on no fes fred i, a la vegada, que el seu paisatge i la seva cultura ens resultés prou exòtic i atraient, on l'aventura encara fos possible i on la vida encara fluís sense presses i el ritme dels esdeveniments fos pausat. Vam combinar tot això amb el calendari, el pressupost i ... cap al Marroc que falta gent!




En verd el recorregut realitizat en bicicleta
Hi vam anar durant la primera quinzena de desembre i vam pedalar 8 dies més un dia intercalat que vam realitzar una espectacular caminada. D'aquests 8 dies de pedaleig, 6 van ser de ruta lineal per etapes i 2 van ser mig de descans realitzant, una petita ruta en bici d'anada i retorn. En total 470 quilòmetres de pedaleig i 4.500 metres de desnivell positiu acumulat, entre carreteres secundàries i pistes de tot tipus.


En verd el recorregut realitzat en bicicleta durant el desembre del 2012
Tota la travessa es desenvolupa per l'Anti-Atles marroquí més occidental, travessant-lo fins arribar als últims contraforts que ja es fonen amb les planúries del Sàhara, acabant a l'Oceà Atlàntic, a Sidi Ifni, concretament a la platja Legzira. Vam rodar per pistes i carreteres molt tranquil·les que discorrien per un paisatge que alternava agrestes i àrides muntanyes amb bastes planes sedimentàries.



Mapa de relleu i recorregut realitzat
A diferència de les serralades de l'Atles Mig i de l'Alt Atles (o Atles Central) que tenen cims d'alçada considerable (uns quants per sobre dels 4.000 metres), l'Anti-Atles presenta relleus més modests, més encara en aquest sector occidental. El pas més alt que vam passar fou el coll de Tizzi Ntarakatine, de 1.660 metres i, malgrat no trobar-nos a molta alçada, els primers dies vam estar sempre rondant els 1.000 metres.


Diferència entre la travessa del 2014 (en verd) i la del 2012 (en vermell)

És un itinerari molt semblant a l'últim tram de la travessa integral del Marroc que vam fer la Montse i jo a finals del 2012 (Marroc en Bicicleta), però amb algunes etapes totalment diferents i d'altres amb variants força interessants. La veritat és que si hagués de tornar a rodar per aquesta regió faria una fusió dels trams més espectaculars dels dos itineraris.




- No et queixis que jo vaig més carregat     - Tu rai que vas en mula!!

Aquesta vegada teníem pocs dies per a pedalar, així que portàvem ja més o menys planificades les etapes, doncs no teníem tant marge per a la improvisació. Sobre el paper hi havia moltes possibilitats de trobar allotjament cada dia, així que vam optar per deixar la tenda, sacs i màrfegues a casa. Quan et mous en bicicleta cada quilogram compta!





Pedalant per la Vall Ameln
Contràriament a altres regions perdudes per l'Alt Atles o per altres sectors de l'Anti-Atles, aquesta travessa transcorre per una regió més o menys pròspera, sobretot la Vall d'Ameln i els voltants de Tafraoute. No vam topar amb nòmades vivint a les baumes ni rústics poblats berbers castigats pel fred i incomunicats del progrés, com durant la travessa del Marroc en Bicicleta del 2012.




Baixant de la kasbah Tizourgane
Però tampoc us penseu que la modernitat ha envaït aquesta regió, per tot arreu es respira un aire de tradició i una atmosfera de les mil i una nit, tant típicament marroquina, on les relacions humanes, la vitalitat i el comerç adquireixen tot el seu esplendor. Les noves construccions de ciment, fredes i impersonals no aconsegueixen amagar la bellesa dels habitatges tradicionals de tova i encara podem gaudir dels impressionants agadirs i kasbahs.


- I ara que fem?
Per aquells que penseu que en aquesta àrida regió no hi plou mai aneu ben errats, doncs precisament la setmana abans de viatjar-hi hi van haver unes terribles inundacions que van negar gran part d'aquest territori. Els rius es van desbordar, rebentant ponts i arrasant amb pobles sencers, provocant morts i deixant regions incomunicades. Justament el poble de Sidi Ifni, destí de la nostra travessa, n'era un dels més malparats.



- un altre cop!!
Tot i això no vam canviar els nostres plans, ja que faltaven més de 10 dies per a que arribéssim a la regió més malmesa i el poble marroquí, malgrat la falta de mitjans, de ben segur que s'esforçaria d'allò més per tornar a la normalitat. Les carreteres tallades no serien impediment per passar amb les nostres bicicletes i , a més a més, si algú tenia dret a queixar-se eren els malaurats afectats i no pas nosaltres.



La vitalitat també es palpa en tots els mercats marroquins
L'optimisme i les ganes de tirar endavant són inherents a molts pobles del món (quan més mancats de recursos sembla que ho són més) i això, una vegada més, ho vam poder sentir en primera persona. Viure el moment amb intensitat i la felicitat d'estar viu un dia més formen part del tarannà del poble marroquí, i això es traspua en la vitalitat del dia a dia i en el caos ordenat de la seva quotidianitat.




Hores de pedaleig en el més absolut silenci

En definitiva, aquest racó del Marroc a les portes del Sàhara, és un excel·lent destí per a una escapada cicloturista (no pas a l'estiu!), per gaudir de la bellesa d'un territori rude i agrest, de l'hospitalitat d'un poble acollidor i amable i per desconnectar del ritme trepidant del nostre món. Hores de pedaleig en el més absolut silenci per terres inhòspites, acaronats pel vent del desert proper, faran que ens retrobem amb nosaltres mateixos.






































































































Així doncs... si voleu gaudir d'estampes inoblidables i travessar un territori hostil que lluita per no ser engolit pel desert, acompanyeu-nos al Benjamí i a mi en aquesta nova aventura a lloms de les nostres bicicletes!! →

Comença l'aventura!!!


Cliqueu aquí per acompanyar-nos a la travessa en bici 



- Seguiu-nos, comença l'aventura!!